Avui he reflexionat al voltant
d’una entrevista pares/psicòloga:
Què passa quan els pares no
recolzen ni faciliten la feina de l’escola?
Avui ha tingut lloc una reunió
de seguiment de la psicòloga amb la mare
d’un alumne amb dificultats ; la mare no veu la problemàtica del fill, tot i que
l’infant assisteix al CSMIJ, i necessita
medicació,que la mare no li dóna, ni reconeix
les dificultats de l’ infant a l’escola, culpa al sistema de tot el que li
passa al seu fill.
En aquests casos no podem
avançar per millorar el procés de desenvolupament
del nen, amb el consegüent perjudici per a la seva salut. Fins a quin punt tenim els pares dret a dificultar la millora dels nostres fills?
hola MªDolors!
ResponEliminaHe estat txafardejant el teu bloc,penso que em pot enriquir molt, ja que les pràctiques que estic fent és en un centre privat, en canvi, tu estàs vivint el dia a dia d'una escola.
Pel que fa a la teva reflexió, volia comentar que per l'experiència que tinc amb el tracte amb les famílies, moltes vegades actuen de forma defensiva, els costa admetre que el seu fill té un problema i en ocasions se senten culpables i mals pares.
Quan m'he trobat en una situació així, el que he fet, és no forçar la situació, els he ofert el meu acompanyament, i he anat tractant el nen, fins que a la llarga, al no sentir-se jutjats ni acorralats fan un canvi de xip i comencen a assumir la realitat. Però, evidentment no és gens fàcil aconseguir-ho.
Espero haver ajudat amb la meva aportació.
Ens seguirem llegint!!
A reveure
Hola Muntsa!
ResponEliminaEfectivament m'has ajudat perquè sempre queda l'esperança que es produeixi un canvi en els pares i que aquests puguin ajudar els seus fills.
Salutacions cordials i fins aviat!
Estic totalment d'acord amb la Montse,
ResponEliminamoltes vegades les famílies saben que alguna cosa passa, però no ho volen acceptar ja que per a ells seria com reconèixer que han fracassat en una tasca que la societat espera dels pares i senten que els estem posant en dubte... Cal treballar en alleugerir aquesta sensació, que no ens percebin com una amenaça sinó com un aliat, un reforç...
com a mestra m'he trobat amb famílies de tot tipus i acabes desenvolupant estratègies, recursos, i paraules que t'ajuden amb esforç d'anar portant-los al teu terreny, tot i que sempre hi ha excepcions malauradament.
ens anem llegint!