Hola de nou!
El passat 28 de febrer vaig començar el meu PRÀCTICUM II, aquesta vegada en un gabinet privat de Psicologia i Logopèdia.
A continuació passo a descriure el tema del meu projecte: la intervenció amb alumnat que presenta dislèxia i possiblement també algun altre trastorn associat com el TDAH.
La reeducació que es fa de la dislèxia consisteix en aplicar el mètode multisensorial d'Orton-Guillingham i un tractament psicopedagògic per a millorar les habilitats acadèmiques i/o socials, familiars, personals de l'alumnat, la seva avaluació i el seu seguiment.
La dislèxia és un trastorn neurològic present al llarg de la vida de la persona que la pateix, exigeix diferents estratègies com les que proporciona el mètode Orton, que poden ser utilitzades en qualsevol de les etapes acadèmiques i que permet ajudar aquestes persones.
La dislèxia i /o TDAH han de ser diagnosticats per un neuropsiquiatre o neuròleg. En cas que es sospiti que algun alumne presenti aquestes dificultats, en el gabinet es passen proves diagnòstiques per a determinar si pot haver-hi aquest trastorn, es fa un informe i a continuació és el facultatiu qui fa el diagnòstic, si aquest es confirma es procedeix a la reeducació.
14/12/12
RESUM PRÀCTICUM I
La meva intervenció durant el Pràcticum I la he realitzat
en el àmbit escolar de l’educació Primària. Dins aquest àmbit les funcions que
he dut a terme s’inclouen dins les temàtiques següents:
Diagnòstic de les dificultats d’aprenentatge.
Fer el seguiment/avaluació de dues
alumnes individualment diagnosticades per un neuròleg infantil, ambdós
presenten TDHA i trets dislèctics (WISC-IV
i T.A.L.E.C.).
Suport al pla d’acció tutorial (informes individuals a
les tutores d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge/comportament i recomanacions
per a la seves actuacions).
Detecció i
priorització de necessitats d’intervenció.
Orientació i intervenció psicopedagògica per al desenvolupament
acadèmic i personal de l’alumnat (Passació i correcció de proves i tests a l’alumnat
de 6è i als alumnes de 1r. nous en el centre, test ABC de Filho, test AEI i HTM).
Atenció a la diversitat i escola inclusiva; participació
en els grups de reforç i suport a l’alumnat amb n.e. e.
La major part del temps l’he ocupat en la passassió i
correcció de proves i tests a l’alumnat que
presenta dificultats d’aprenentatge per tal de detectar-les.
La passació i resultats de les proves a l’alumnat de 6è on
l’àmbit d’intervenció eren els dos grups/classe A i B de 6è de Primària.
Una vegada realitzades les proves i corregides es
transmeten als destinataris els resultats de l’avaluació psicopedagògica (equip
directiu, equip docent, tutors/es, famílies, alumnat) de forma adequada i
precisa.
Aquesta avaluació aporta dades per
conèixer les característiques del grup classe i els aspectes particulars de cada
alumne, obtenint d’aquesta manera una
informació valuosa per a l’orientació escolar de cada alumne. Els resultats,
les puntuacions obtingudes, informen sobre el nivell de desenvolupament en les
àrees avaluades i serveixen d’indicadors per a determinar si aquests necessiten
reforç en algun aspecte o si hi ha problemes que han de ser investigats més a
fons.
La tasca de la correcció de proves m’ha resultat molt laboriosa,
doncs eren dos grups/classe A i B i cinc proves per a cada grup. La prova que més
m’ha costat de corregir ha esta la d’Hàbits i tècniques d’estudi, en la que
calia avaluar diversos factors i els ítems es trobaven dispersos, a més calia
fer una gràfica per a cada alumne amb els resultats obtinguts.
Una altra consideració que m’ha sobtat és que la psicòloga
de l’escola és abordada sovint pel personal docent en qualsevol moment i lloc quan
tenen algun alumne/a que no progressa o que no el veuen bé i fan una demanda d’intervenció
a la psicòloga de manera informal. Potser aquestes demandes s’haurien de fer en
les reunions d’avaluació dels diferents cicles i/o a través de l’equip
directiu.
Per altra banda ha resultat un període de pràctiques
profitós i en el que he aprés moltíssim. Agraeixo la dedicació i la
professionalitat de la meva tutora de centre durant el meu procés d’aprenentatge.
BIBLIOGRAFIA
Carretero, Mª R.i Ojanguren,
Mª T. (2004) Històries d’opnis. Dins Badia Garganté, A. Mauri Majós,T. Monereo
Font, C.(cord.), La pràctica
psicopedagògica en educació formal (1ª ed., p. 25-43). Barcelona: UOC.
Mauri, T.i Badia, A. (2004) La pràctica psicopedagògica en contextos
d’educació formal. Dins Badia Garganté, A. Mauri Majós,T. Monereo Font,
C.(cord.), La pràctica psicopedagògica en
educació formal (1ª ed., p.45-71). Barcelona: UOC.
Monereo, C. i Castelló M. (2004) Un model per a
l ‘anàlisi de contextos . Dins Badia Garganté, A. Mauri Majós,T. Monereo
Font, C.(cord.), La pràctica
psicopedagògica en educació formal (1ª ed., p.73-108). Barcelona: UOC.
Espasa, A. i Bautista, G. (2010) Guia del
Pràcticum de Psicopedagogia (1ª ed.). Barcelona: UOC.
Coma, R. i Àlvarez, LL. (2003). Técnicas e instrumentos de evaluación
psicopedagógica. Dins Bonals, J., Sánchez-Cano, M.(coord.) La evaluación psicopedagógica (3ª ed., p. 45-61). Barcelona:Graó.
IAC, PROVA D'ADAPTACIÓ DE LA CONDUCTA
L’adolescència és una
etapa de transició que implica una nova forma de relació de l’individu, tant
amb si mateix com amb els altres. Es perd la dependència infantil i al mateix
temps s’adquireixen responsabilitats d’adult.
Totes aquestes
modificacions, juntament amb els canvis fisiològics fan que en aquesta època de
la vida apareguin freqüents problemes d’Adaptació Conductual vers les
exigències de l’entorn amb modificacions que afecten els aspectes personal, familiar, escolar i social.
Aspecte
personal:
preocupació en l’adolescent per l’evolució de l’organisme, sentiments
d’inferioritat i manca d’acceptació dels canvis que sofreix el cos.
Àmbit
familiar:
Aparició d’actituds crítiques, dificultats en la convivència, manca
d’acceptació de les normes establertes i, en casos molt, molt, extrems,
desitjos de fugir de l’ambient familiar.
Àmbit escolar: Aparició de
conductes i actituds rebels davant l’organització de l’escola i davant
l’actuació de professors i companys.
Àmbit social: Aparició de
conductes negatives, desitjos d’aïllar-se,inseguretat i actituds crítiques.
La prova mesura el
grau (%) d’adaptació en l’àmbit corresponent.
IAC, INVENTARI
D’ADAPTACIÓ DE CONDUCTA 6è A (Exemple
d’alguns alumnes i les seves valoracions)
Nº de
llista
|
Personal
|
Familiar
|
Escolar
|
Social
|
Global
|
3
|
5
|
15
|
4
|
20
|
5
|
5
|
20
|
20
|
50
|
50
|
30
|
17
|
95
|
90
|
90
|
85
|
97
|
22
|
60
|
50
|
80
|
35
|
65
|
27
|
25
|
20
|
75
|
10
|
30
|
Adaptació global
|
71,7
|
El grau d’adaptació
conductual global de la classe de 6èA és mitjà (71,7), comparat amb la mitjana
de la mostra de nens i nenes de la seva edat i estudis. Cal destacar una
adaptació més alta a nivell familiar i escolar. Els resultats indiquen que
l’alumnat passa per un moment d’adaptació en l’entorn familiar i escolar, en
proporcions adequades a la seva edat, acceptaran les normes i condicions
escolars establertes, amb certa disconformitat, però amb valors dins l’interval
mitjà esperat.
Hi ha un alumne amb
puntuació baixa (nº 3) i tres alumnes amb puntuació mitjana/mitjana baixa (nº
5, 6 i 27), s’ha parlat o s’ha de parlar amb les famílies i s’estan aplicant
actuacions. De moment no es consideren altament preocupants, doncs tots passen
per un moment de la seva vida delicat.
Seria convenient que,
a nivell tutoria individual, es parlés més amb ells per a veure què pensen, què
els hi pot passar i com ho han d’afrontar... caldria cercar pautes i
estratègies, entre tots, per a procurar que se sentin més reconeguts amb ells
mateixos i davant l’entorn social, familiar i escolar.
Així mateix, a més
dels alumnes anteriors, caldria observar més detingudament:
Àmbit
personal: nº 19 i nº 27
|
Àmbit
social: nº 8, nº 18 i nº 27
|
Àmbit
familiar: nº 16, nº 19 i nº 27
|
RESULTATS
GENERALS ADAPTACIÓ GLOBAL
|
QUANTITAT
D’ALUMNES
|
%
|
0-19= BAIX
|
1
|
3,5
|
20-35=
MITJÀ BAIX
|
3
|
10,7
|
36-75= MITJÀ
|
8
|
28,5
|
76-85=
MITJÀ ALT
|
8
|
28,5
|
86-94= ALT
|
-
|
-
|
95 o més de
94= MOLT ALT
|
8
|
28,5
|
PROVA D’ATENCIÓ “CARES”
L’atenció és la
capacitat de tota persona per a captar o aprendre visualment, amb rapidesa i
exactitud, un determinat tipus de configuració donada (dibuixos, lletres...) que
es va repetint i que pot provocar distracció. Aquest tipus d’exercici suposa el
seguiment d’unes instruccions, concentració, resistència a la monotonia i perseverança
en les tasques repetitives, la qual cosa suposa realitzar de manera eficaç una
tasca simple de contingut , però més complexa en els components aptitudinals.
La capacitat per a
percebre i observar amb atenció és una de les mesures de més utilitat en el
camp escolar, doncs el rendiment en les tasques d’escola depèn d’aquesta
capacitat.
Els nivells baixos en
l’aptitud perceptiva o en la capacitat per a mantenir l’atenció pot afectar de
manera negativa el rendiment escolar. Val a dir que existeixen programes
d’exercicis que permeten desenvolupar aquest tipus d’aptituds.
P.D
|
P.C
|
Nivell d’aptitud perceptiva
|
|
MITJANA TOTAL
|
40,5
|
79,46
|
MITJÀ ALT
|
COMENTARI:
El grup de 6è A presenta
una capacitat d’atenció i concentració mitjana alta. Solament en un cas
(alumne nº 3) el nivell d’atenció és molt baix. En general mostra ser un grup
que pot treballar amb atenció i concentració durant una estona continuada.
COMPRENSIÓ LECTORA
El processament
verbal de la informació forma part d’una de les àrees instrumentals més
importants de tot el currículum acadèmic de l’ensenyament obligatori i d’aquest
depèn la major part de l’eficàcia del procés d’ensenyament/aprenentatge. Comprendre
el que es llegeix és fonamental per anar adquirint nous aprenentatges: es
llegeix per aprendre. Comprendre el que està escrit és un coneixement necessari
per a desenvolupar-se en una societat culta.
Comprensió lectora
implícita: És la capacitat de l’alumnat per a entendre ordres escrites i interpretar-les
de manera correcta, és a dir l’alumne ha d’extreure el significat, comprendre i
interpretar el contingut d’un text escrit. La comprensió lectora també implica
saber el que signifiquen les paraules i conèixer les que tenen el mateix o
diferent significat (mesura la capacitat de vocabulari i la de l’ordre sintàctic).
L’avaluació de la
comprensió lectora compren dos textos el text 1. RA-CL i el text 2 R. Canals. L’alumne/a
ha de donar resposta a qüestions sobre un text escrit; hi ha una part on s’ha
de respondre lliure i intuïtivament i d’altres que ofereixen vàries respostes
per a escollir una. Amb aquesta prova s’observa la capacitat de l’alumnat per a
comprendre les situacions i els raonaments d’un text més enllà del que
directament es diu.
Exemple:
Nº
|
Puntuació centil
T.1
|
Puntuació centil
T.2
|
NIVELL
|
5
|
3
|
15
|
9 MOLT BAIX
|
26
|
90
|
65
|
75 MITJÀ/MITJÀ ALT
|
NIVELL
|
|||
Puntuació mitjana de la classe
|
62,6
|
52,4
|
60,6 Mitjà
|
COMENTARI:
En general la classe
de 6è A mostra tenir un nivell mitjà de comprensió lectora en Ll. Catalana.
Es té un coneixement general adequat a l’interval mitjà, del significat de les
paraules i de les frases.
Presenten, en
general, capacitat per a retenir i interpretar la informació bàsica que conté
un text escrit, tot i que hauran de necessitar més temps i utilitzar diferents
estratègies o tècniques d’estudi per a extreure el màxim nivell d’informació.
Resultats generals de Comprensió
lectora
|
Nº ALUMNES
|
%
|
0-20= BAIX
|
1
|
3,5
|
21-39= MITJÀ BAIX
|
4
|
14,2
|
40-70= MITJÀ
|
12
|
42,8
|
71-85= MITJÀ ALT
|
11
|
39,2
|
86-90= ALT
|
-
|
-
|
91 o més= MOLT ALT
|
-
|
-
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)