14/12/12

RESUM PRÀCTICUM I


La meva intervenció durant el Pràcticum I la he realitzat en el àmbit escolar de l’educació Primària. Dins aquest àmbit les funcions que he dut a terme s’inclouen dins les temàtiques següents:

Diagnòstic de les dificultats d’aprenentatge.

Fer el seguiment/avaluació  de  dues alumnes individualment diagnosticades per un neuròleg infantil, ambdós presenten TDHA i trets dislèctics (WISC-IV  i T.A.L.E.C.).

Suport al pla d’acció tutorial (informes individuals a les tutores d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge/comportament i recomanacions per a la seves actuacions).

Detecció  i priorització de necessitats d’intervenció.

Orientació i intervenció psicopedagògica per al desenvolupament acadèmic i personal de l’alumnat (Passació i correcció de proves i tests a l’alumnat de 6è i als alumnes de 1r. nous en el centre, test ABC de Filho, test AEI i HTM).

Atenció a la diversitat i escola inclusiva; participació en els grups de reforç i suport a l’alumnat amb n.e. e.

La major part del temps l’he ocupat en la passassió i correcció  de proves i tests a l’alumnat que presenta dificultats d’aprenentatge per tal de detectar-les.

La passació i resultats de les proves a l’alumnat de 6è on l’àmbit d’intervenció eren els dos grups/classe A i B de 6è de Primària.

Una vegada realitzades les proves i corregides es transmeten als destinataris els resultats de l’avaluació psicopedagògica (equip directiu, equip docent, tutors/es, famílies, alumnat) de forma adequada i precisa.

Aquesta avaluació aporta dades per conèixer les característiques del grup classe i els aspectes particulars de cada alumne, obtenint  d’aquesta manera una informació valuosa per a l’orientació escolar de cada alumne. Els resultats, les puntuacions obtingudes, informen sobre el nivell de desenvolupament en les àrees avaluades i serveixen d’indicadors per a determinar si aquests necessiten reforç en algun aspecte o si hi ha problemes que han de ser investigats més a fons.

La tasca de la correcció de proves m’ha resultat molt laboriosa, doncs eren dos grups/classe A i B i cinc proves per a cada grup. La prova que més m’ha costat de corregir ha esta la d’Hàbits i tècniques d’estudi, en la que calia avaluar diversos factors i els ítems es trobaven dispersos, a més calia fer una gràfica per a cada alumne amb els resultats obtinguts.

Una altra consideració que m’ha sobtat és que la psicòloga de l’escola és abordada sovint pel personal docent en qualsevol moment i lloc quan tenen algun alumne/a que no progressa o que no el veuen bé i fan una demanda d’intervenció a la psicòloga de manera informal. Potser aquestes demandes s’haurien de fer en les reunions d’avaluació dels diferents cicles i/o a través de l’equip directiu.

Per altra banda ha resultat un període de pràctiques profitós i en el que he aprés moltíssim. Agraeixo la dedicació i la professionalitat de la meva tutora de centre durant el meu procés d’aprenentatge.   


BIBLIOGRAFIA

Carretero, Mª R.i  Ojanguren, Mª T. (2004) Històries d’opnis. Dins Badia Garganté, A. Mauri Majós,T. Monereo Font, C.(cord.), La pràctica psicopedagògica en educació formal (1ª ed., p. 25-43). Barcelona: UOC.

Mauri, T.i Badia, A. (2004) La pràctica psicopedagògica en contextos d’educació formal. Dins Badia Garganté, A. Mauri Majós,T. Monereo Font, C.(cord.), La pràctica psicopedagògica en educació formal (1ª ed., p.45-71). Barcelona: UOC.

Monereo, C. i Castelló M. (2004) Un model per a  l ‘anàlisi de contextos . Dins Badia Garganté, A. Mauri Majós,T. Monereo Font, C.(cord.), La pràctica psicopedagògica en educació formal (1ª ed., p.73-108). Barcelona: UOC.

Espasa, A. i Bautista, G. (2010) Guia del Pràcticum de Psicopedagogia (1ª ed.). Barcelona: UOC.

Coma, R. i Àlvarez, LL. (2003). Técnicas e instrumentos de evaluación psicopedagógica. Dins Bonals, J., Sánchez-Cano, M.(coord.) La evaluación psicopedagógica (3ª ed., p. 45-61). Barcelona:Graó.

 

IAC, PROVA D'ADAPTACIÓ DE LA CONDUCTA


 
El nivell d’adaptació conductual: personal, familiar, escolar i social.

L’adolescència és una etapa de transició que implica una nova forma de relació de l’individu, tant amb si mateix com amb els altres. Es perd la dependència infantil i al mateix temps s’adquireixen responsabilitats d’adult.

Totes aquestes modificacions, juntament amb els canvis fisiològics fan que en aquesta època de la vida apareguin freqüents problemes d’Adaptació Conductual vers les exigències de l’entorn amb modificacions que afecten els aspectes  personal, familiar, escolar i social.

Aspecte personal: preocupació en l’adolescent per l’evolució de l’organisme, sentiments d’inferioritat i manca d’acceptació dels canvis que sofreix el cos.

Àmbit familiar: Aparició d’actituds crítiques, dificultats en la convivència, manca d’acceptació de les normes establertes i, en casos molt, molt, extrems, desitjos de fugir de l’ambient familiar.

Àmbit escolar: Aparició de conductes i actituds rebels davant l’organització de l’escola i davant l’actuació de professors i companys.

Àmbit social: Aparició de conductes negatives, desitjos d’aïllar-se,inseguretat i actituds crítiques.

La prova mesura el grau (%) d’adaptació en l’àmbit corresponent.

IAC, INVENTARI D’ADAPTACIÓ DE CONDUCTA 6è A  (Exemple d’alguns alumnes i les seves valoracions)

Nº de llista
Personal
Familiar
Escolar
Social
Global
3
5
15
4
20
5
5
20
20
50
50
30
17
95
90
90
85
97
22
60
50
80
35
65
27
25
20
75
10
30

Adaptació global
71,7

 

El grau d’adaptació conductual global de la classe de 6èA és mitjà (71,7), comparat amb la mitjana de la mostra de nens i nenes de la seva edat i estudis. Cal destacar una adaptació més alta a nivell familiar i escolar. Els resultats indiquen que l’alumnat passa per un moment d’adaptació en l’entorn familiar i escolar, en proporcions adequades a la seva edat, acceptaran les normes i condicions escolars establertes, amb certa disconformitat, però amb valors dins l’interval mitjà esperat.

Hi ha un alumne amb puntuació baixa (nº 3) i tres alumnes amb puntuació mitjana/mitjana baixa (nº 5, 6 i 27), s’ha parlat o s’ha de parlar amb les famílies i s’estan aplicant actuacions. De moment no es consideren altament preocupants, doncs tots passen per un moment de la seva vida delicat.

Seria convenient que, a nivell tutoria individual, es parlés més amb ells per a veure què pensen, què els hi pot passar i com ho han d’afrontar... caldria cercar pautes i estratègies, entre tots, per a procurar que se sentin més reconeguts amb ells mateixos i davant l’entorn social, familiar i escolar.

Així mateix, a més dels alumnes anteriors, caldria observar més detingudament:

Àmbit personal: nº 19 i nº 27
Àmbit social: nº 8, nº 18 i nº 27
Àmbit familiar: nº 16, nº 19 i nº 27 

 

RESULTATS GENERALS ADAPTACIÓ GLOBAL
QUANTITAT D’ALUMNES
%
0-19= BAIX
1
 3,5
20-35= MITJÀ BAIX
3
10,7
36-75= MITJÀ
8
28,5
76-85= MITJÀ ALT
8
28,5
86-94= ALT
-
-
95 o més de 94= MOLT ALT
8
28,5

 

 

PROVA D’ATENCIÓ “CARES”

L’atenció és la capacitat de tota persona per a captar o aprendre visualment, amb rapidesa i exactitud, un determinat tipus de configuració donada (dibuixos, lletres...) que es va repetint i que pot provocar distracció. Aquest tipus d’exercici suposa el seguiment d’unes instruccions, concentració, resistència a la monotonia i perseverança en les tasques repetitives, la qual cosa suposa realitzar de manera eficaç una tasca simple de contingut , però més complexa en els components aptitudinals.

La capacitat per a percebre i observar amb atenció és una de les mesures de més utilitat en el camp escolar, doncs el rendiment en les tasques d’escola depèn d’aquesta capacitat.

Els nivells baixos en l’aptitud perceptiva o en la capacitat per a mantenir l’atenció pot afectar de manera negativa el rendiment escolar. Val a dir que existeixen programes d’exercicis que permeten desenvolupar aquest tipus d’aptituds.

 
P.D
P.C
Nivell d’aptitud perceptiva
MITJANA TOTAL
40,5
79,46
MITJÀ ALT

 

COMENTARI:

El grup de 6è A presenta una capacitat d’atenció i concentració mitjana alta. Solament en un cas (alumne nº 3) el nivell d’atenció és molt baix. En general mostra ser un grup que pot treballar amb atenció i concentració durant una estona continuada.     

 

COMPRENSIÓ LECTORA

El processament verbal de la informació forma part d’una de les àrees instrumentals més importants de tot el currículum acadèmic de l’ensenyament obligatori i d’aquest depèn la major part de l’eficàcia del procés d’ensenyament/aprenentatge. Comprendre el que es llegeix és fonamental per anar adquirint nous aprenentatges: es llegeix per aprendre. Comprendre el que està escrit és un coneixement necessari per a desenvolupar-se en una societat culta.

Comprensió lectora implícita: És la capacitat de l’alumnat per a entendre ordres escrites i interpretar-les de manera correcta, és a dir l’alumne ha d’extreure el significat, comprendre i interpretar el contingut d’un text escrit. La comprensió lectora també implica saber el que signifiquen les paraules i conèixer les que tenen el mateix o diferent significat (mesura la capacitat de vocabulari i la de l’ordre sintàctic).

L’avaluació de la comprensió lectora compren dos textos el text 1. RA-CL i el text 2 R. Canals. L’alumne/a ha de donar resposta a qüestions sobre un text escrit; hi ha una part on s’ha de respondre lliure i intuïtivament i d’altres que ofereixen vàries respostes per a escollir una. Amb aquesta prova s’observa la capacitat de l’alumnat per a comprendre les situacions i els raonaments d’un text més enllà del que directament es diu.

Exemple:

 

Puntuació centil
T.1
Puntuació centil
T.2
NIVELL
 5
  3
15
 9 MOLT BAIX
26
90
65
75 MITJÀ/MITJÀ ALT

 

 
NIVELL
Puntuació mitjana de la classe
    62,6
52,4
60,6  Mitjà

 

COMENTARI:

En general la classe de 6è A mostra tenir un nivell mitjà de comprensió lectora en Ll. Catalana. Es té un coneixement general adequat a l’interval mitjà, del significat de les paraules i de les frases.

Presenten, en general, capacitat per a retenir i interpretar la informació bàsica que conté un text escrit, tot i que hauran de necessitar més temps i utilitzar diferents estratègies o tècniques d’estudi per a extreure el màxim nivell d’informació.

 

Resultats generals de Comprensió lectora
Nº ALUMNES
%
  0-20= BAIX
1
3,5
21-39= MITJÀ BAIX
4
14,2
40-70= MITJÀ
                  12
42,8
71-85= MITJÀ ALT
                   11
39,2
86-90= ALT
-
-
91 o més= MOLT ALT
-
-

 

 

 

 

 

 

 

TEST IGF, D'APTITUDS INTEL·LECTUALS


Una vegada realitzada la prova i corregida aquesta ens aporta dades per conèixer les característiques del grup classe i els aspectes particulars de cada alumne, obtenint  d’aquesta manera una informació valuosa per a l’orientació escolar de cada alumne.
Amb aquesta prova hem obtingut:

El nivell individual de les aptituds intel·lectuals amb els factors que constitueixen l’estructura funcional de la intel·ligència: IG= intel·ligència general; INV= intel·ligència no verbal; IV= intel·ligència verbal; RA= raonament abstracte; ApE= aptitud espacial; RV= raonament verbal; ApN= aptitud numèrica; RAP=Rapidesa i EFI=Efectivitat.
Els valors mitjans d’aquest grup són dins l’ interval mitjà, cal destacar els percentatges lleugerament més baixos, en general, a nivell de Rapidesa i de Raonament verbal i els més alts, en l’aptitud espacial.

L’accés i processament general de la informació és, en general, mitjà: mostren tenir un ritme una mica lent i aconsegueixen una eficàcia mitjana.


Taula de resultats

IG
INV
IV
RA
ApE
RV
ApN
RAP
EFI
1
80
80
75
80
80
60
80
25
98
2
95
97
90
85
99
90
80
55
95
3
1
1
1
1
5
1
2
1
65
4
40
35
50
45
25
50
50
60
25
5
3
15
1
15
2
3
1
96
1
6
75
90
45
90
80
60
20
70
45
7
80
75
80
80
70
75
80
40
90
8
55
55
60
65
40
50
70
35
75
9
98
99
90
95
99
75
99
60
95
10
25
30
30
45
15
10
70
40
30
11
90
80
95
75
90
95
90
60
80
12
25
35
15
20
70
20
20
25
45
13
40
55
30
45
70
20
50
20
75
14
35
35
45
30
55
60
20
35
50
15
80
75
80
90
40
80
70
70
55
16
90
90
90
80
95
80
90
60
80
17
35
55
30
65
40
20
35
25
65
18
35
30
50
20
55
25
80
80
10
19
3
10
1
30
3
2
2
30
3
20
55
60
45
45
80
50
35
30
70
21
70
75
50
75
80
40
70
70
40
22
15
10
20
10
25
10
50
20
30
23
95
80
98
85
70
95
99
60
85
24
35
20
65
45
3
75
50
80
10
25
55
55
50
20
95
50
50
35
65
26
35
40
30
35
55
40
20
5
99
27
95
90
98
80
95
95
99
60
99
28
40
60
30
65
55
20
35
10
90
Mitjana de la classe
51,2
53,4
49
53,1
55,4
46,5
52,5
44,3
58,1

 

Resultats generals IG
Nº Alumnes
%
0-19= BAIX
3
10,7
20-35=MITJÀ BAIX
0
0
36-75=MITJÀ-
16
57,157,1
76-85=MITJÀ ALT
3
10,7
86-94=ALT
2
7,1
95 o més de 94=MOLT ALT
4
14,2

 Caldria fer un seguiment més acurat dels següents alumnes:
Alumne nº 3

Alumna nº 5

Alumne nº 19
A continuació l’informe reflecteix la valoració madurativa de cada un dels alumnes del grup/aula, amb els aspectes a reforçar i /o destacar. Exemple:

VALORACIÓ MADURATIVA GENERAL  IGF,PERFIL D’APTITUDS INTEL·LECTUALS
Aspectes a reforçar i/o destacar
2
L’alumna va respondre a la prova amb una rapidesa mitjana i una eficàcia molt alta, comparant-la amb la mitjana dels nens i nenes de la mateixa edat i nivell escolar, el que indica una rapidesa adequada i unes capacitats molt altes per a trobar les respostes encertades.
El nivell general de les seves capacitats aptitudinals és dins l’ interval molt alt comparat amb la mitjana dels nenes i les nenes de la seva edat i estudis.
Mostra millors capacitats per a resoldre aspectes relacionats amb l’aptitud espacial  i el raonament verbal, on els resultats són dins de l’ interval alt i molt alt.
Els resultats en l’aptitud numèrica i el raonament abstracte són dins de l’ interval mitjà alt.